L'Elba, un riu que atrapa esperances, que dibuixa somnis i que deixa jugar lliure l'imaginació.Del riu apareixen grans transatlàntics, els arreveures s'escolen entre les llàgrimes d'un amor fervent. Un riu que dibuixa somriures, que duu aliments i es mostra imponent en una ciutat de gent ufana i xafardera.
Són les 5 del matí d'un diumenge enterbolit i les portes de la llotja obren per tots aquells que s'apressen, i volen aconseguir el millor peix. De lluny han arribat grans carregaments de les espècies més exòtiques. I l'un i l'altre, a cops de colze, intenten aconseguir el salmó més fresc.
El port s'acomiada dels grans vaixells que surten al mar Bàltic i que arribaran al gran Oceà. Vaixells que viatjaran setmanes i mesos, que desembarcaran ací i allà. Vaixells d'enlloc.
I a una filla del mar, tot això l'espanta? D'on surten tants vaixells? Es pregunta. I si s'encallen en un o altre rierol? Van a la mar? Viatgen de riu en riu?
Sí, els vaixells vénen del riu.
Tornen al riu.
Són viatges d'aigua dolça,
els que la filla de la mar
comença a somiar.
